| |
Habitatge i inclusió social
a Barcelona
L’habitatge digne és un element central
per a desenvolupar un projecte de vida amb autonomia
personal, però la dimensió residencial
del nostre estat de benestar és encara massa feble.
Els instruments de política pública han
estat històricament molt febles enfront d’un
mercat residencial excloent, i generador de desigualtats.
A Barcelona i Catalunya les coses estan canviant de la
mà de governs plurals d’esquerres i d’un
teixit social capaç de vertebrar propostes.
El nou Pla d’Habitatge de Barcelona 2009-2016 parteix
d’una diagnosi valenta i, lluny de minimitzar els
problemes, els situa com a base per fixar nous instruments
d’acció,
més vinculats als valors de sostenibilitat, proximitat
i participació. El Pla articula respostes per
a les necessitats de tres grans col•lectius: els
qui necessiten accedir a un habitatge (compromís
d’impuls de 24.000 nous habitatges protegits),
els qui han de millorar les condicions d’habitabilitat
(polítiques de rehabilitació) i les persones
socialment vulnerables en risc de perdre l’habitatge
(programes de prestacions i ajuts socials al lloguer).
El Pla presenta, a més, potents elements d’innovació de
fort contingut social, com la dotació d’un
fons públic de lloguer (3.000 habitatges més
el 5% de tota nova promoció de lloguer no dotacional);
l’aposta per l’allotjament en dret de superfície,
les estratègies per mobilitzar habitatges buits;
el programa d’ajuts per instal•lar ascensors;
les polítiques contra el mobbing immobiliari;
o la definició d’àrees d’exercici
del dret públic de tanteig i retracte.
Però la principal novetat del Pla és la
voluntat d’interconnectar les polítiques
d’habitatge amb les d’inclusió social,
amb programes i més de 2.200 noves places adreçades
a col.lectius en risc d’exclusió com les
dones víctimes de violència masclista,
persones amb discapacitat o persones socialment vulnerables.
|
|
