| |
Que els més vulnerables
no paguin el preu de la crisi
Barcelona es va dotar, quan encara ningú parlava
ni intuïa que arribarien temps de crisi com els
que vivim avui, d’un Pla Municipal per la Inclusió Social,
per tal d’atendre aquelles persones que a la nostra
ciutat viuen en situació d’exclusió social
o en risc de patir-la: persones sense llar, persones
grans que viuen soles, infància en risc, persones
nouvingudes,... l’exclusió va molt més
enllà de l’estricta escassetat de recursos
econòmics.
Amb l’aprovació el 2005 d’aquest Pla,
que continuem desplegant i que ha estat model de referència
fins i tot en l’àmbit internacional, l’Ajuntament
de Barcelona ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu
en l’atenció a aquests col·lectius
vulnerables, doblant el pressupost destinat a les polítiques
d’inclusió, que suposen enguany una despesa
de 112 milions d’euros. Gràcies a aquest
esforç creixent podem dir avui que hi ha més
de 100.000 persones que no es troben excloses, perquè estan
sent ateses pels diversos serveis municipals. No ens
cal un pla de contingència contra la crisi, perquè fa
temps que vam situar les polítiques socials en
l’eix central de la nostra acció de govern.
La crisi no ens aturarà en aquest esforç,
i malgrat el context econòmic actual, des de l’Ajuntament
mantenim ferm el nostre compromís amb les polítiques
d’inclusió, destinant-hi el 2009 prop d’un
25% més de pressupost. Una aposta que ens autoritza
a ser també exigents amb les altres administracions.
La crisi no pot legitimar retallades en els drets socials,
seria moralment inacceptable que els més vulnerables
en paguessin el preu.
|
|
